Arran de les noticies imprecises aparegudes en diversos mitjans de comunicació, després del primer soroll mediàtic, i per tal de clarificar la situAció, que porti a un coneixement real i verídic de la situació, el bisbat de Vic voldria fer les següents clarificacions:
1. El govern fa públic una llista de béns immatriculats
El febrer de l’any passat i a petició del Congrés dels Diputats, el Govern de l’Estat va fer pública una llista de béns immatriculats per l’Església durant el període 1998-2015 on apareixerien un total de 34.976 béns que podrien estar registrats a través del mecanisme extraordinari de certificació. Aquest sistema es va establir, en el segle XIX, per a poder inscriure en el Registre aquelles propietats que des de fa segles eren propietat d’institucions centenàries com ho és l’Església o algunes administracions públiques. D’aquesta manera, el Registre de la Propietat, creat amb posterioritat a la mateixa propietat dels béns, adquiriria major seguretat jurídica. Fins al 1998 no va estar completament obert per als béns destinats al culte, cosa que deixava l’Església fora de l’àmbit de protecció i seguretat jurídica que aporta el Registre de la Propietat. De fet, quan es va donar aquesta possibilitat, vetada fins al 1998, les diferents diòcesis van procedir a registrar per primera vegada (immatricular) un gran nombre de béns (la immensa majoria, centres de culte) de la possessió i propietat dels quals gaudia des de feia moltíssims anys.
2. La immatriculació no dona la propietat, només la defensa
La inscripció registral (immatriculació) no és element constitutiu de la propietat, sinó merament de seguretat jurídica. És a dir, el fet d’estar registrat no dona la propietat sinó que la defensa. Semblava lògic, doncs, que la Església inscrivís al seu nom aquells béns que històricament eren seus. De fet, la inscripció no és obligatòria, encara que sigui convenient.
3. El govern i els registradors han reconegut la legalitat del procés
Juntament amb la llista, convé recordar que el Govern va incloure un complet informe del Ministeri de Justícia on es recalcava que aquestes immatriculacions s’havien realitzat d’acord amb la legalitat vigent. Tot el procés era perfectament legal. Així ho han reconegut també el col·lectiu dels registradors de la propietat, responsables de la qualificació dels documents que es presenten per a realitzar la inscripció.
4. Revisió per part de l’Església
En relació a la llista tramesa pel Govern, l’Església va decidir revisar una a una totes les anotacions contingudes en el Registre. Totes les diòcesis van revisar-la. En tot aquest procés, el que volgué deixar clar l’Església és que no se li atribuís cap bé que no fos seu i, si hi hagués algun tipus d’error, col·laboraria a corregir-lo.
D’aquest estudi, en primer lloc, es dedueix que la gran majoria d’aquestes immatriculacions estan correctament registrades, tal com va reconèixer el Govern fa un any i que ara es ratifica en l’acord assolit amb l’Església.
5. Incidències aparegudes
De la revisió de la llista efectuada per les diòcesis han sorgit prop de 2.500 registracions que presenten incidències, incloses totes en l’informe, una per una. Es tracta, per exemple, de 111 béns que figuren per duplicat en els registres, 746 béns inscrits amb anterioritat al 1998 (per tant, fora dels anys d’aquest estudi) i 691 béns que les diferents institucions van adquirir mitjançant compravenda, herència, permuta, etc., és a dir, per procediments diferents a la certificació.
L’informe inclou un total de 608 béns dels quals l’Església declara que no pot validar el registre per «informació insuficient». Això no significa necessàriament que no siguin seus, sinó que, amb les dades disponibles en la llista, no es pot identificar o garantir-ne la titularitat i, per tant, haurien de ser objecte de major anàlisi.
6. Errades o imprecisions de la llista del Govern respecte al bisbat de Vic
Pel que fa al bisbat de Vic, en la llista tramesa apareixen un total de 419 béns. Un cop revisats, s’han detectat unes incidències que s’han notificat de forma i manera que, d’acord amb la informació de què disposa el bisbat, en realitat són 303 béns immatriculats des del 1998 al 2015. Per tant, en la llista hi ha 116 incidències, com ara atribució al bisbat de béns d’altres comunitats religioses (3), duplicats (7), immatriculacions fetes fora de les dates objecte de l’informe (99), propietats no immatriculades (2) i d’altres titulars (5) . Simplement són errades o imprecisions de la llista facilitada.
7. Els béns de l’Església són béns del poble cristià
Els béns de l’Església tenen una dimensió comunitària i estan al servei de tota la societat i són efectivament del poble... del poble de Déu, del poble cristià. Són béns destinats en la seva immensa majoria a contribuir d’una manera o altre als fins de l’Església, és a dir, a l’anunci de l’evangeli i dels valors que se’n deriven i que constitueixen la nostra societat, a la vivència de la fe de milions de catòlics i, per suposat, a la immensa labor social i assistencial que realitzen les diferents institucions de l’Església, treballant de veritat, no amb la sola teoria ni amb grans discursos, sinó a través dels seus més de 9.000 centres assistencials on s’acullen cada any més de quatre milions de persones (malalts, persones grans, pobres, dones víctimes de violència, drogodependents, immigrants, aturats...).
8. El bisbat està sempre obert
En cap moment el bisbat de Vic no s´ha mostrat reticent ni contrari a revisar tot el que calgui sempre que se cerqui la justícia i la veritat.
