Les funcions de les campanes
El bisbe Roma, en l’homilia, destacà: «Les campanes estan posades perquè amb el so joiós vagin comunicant que hi ha una presència d’algú que vol arribar als cors de tothom i a tots els racons del món, perquè aquesta bona notícia arribi.
Les campanes, a més de marcar el ritme de la jornada, del temps amb els quarts i les hores, evoquen totes les etapes de la nostra vida amb el seu goig (bateigs, casaments, festes, solemnitats) i el seu dolor (difunts). També ens conviden a pregar amb el toc de l’àngelus i els tocs litúrgics. Les campanes, a més, preguen amb nosaltres, formen part de la litúrgia cristiana i, per això, les consagrem, les beneïm, perquè els llamps, les pedregades i les tempestes i tot el mal o tot allò que sigui contrari a la nostra vida sigui allunyat. Que la campana nova de la Mare de Déu de Joncadella porti la bona notícia de la nostra presència cristiana i de la nostra pregària.»
Ritual de benedicció
Després de l’homilia va venir el ritual de la benedicció, pròpiament dit el bateig de la campana. Primer es va llegir la pregària de benedicció de les campanes; seguidament, amb el salpasser, es va aspergir el voltant de la campana; tot seguit s’entrà el braser que es posà sota la campana, se’n van agafar els tions i es col·locaren a l’encenser; a continuació, de la naveta es tirà encens al braser i a l’encenser i s’encensà tota la campana; es continuà amb la crismació de la campana en la creu de darrere i, seguidament, el prelat i després els padrins feren brandar la campana; per últim, tocaren les campanes del campanar, la «Mare de Déu del Roser» i la «Montserrat», per donar la benvinguda a la nova companya.
Va ser una diada de molt fervor marià i de molta alegria, amb nombrosa presència de devots de la Mare de Déu de Joncadella.
Manel López Ceballos, capellà custodi del santuari