El nom llatí Adventus significa «vinguda » i s'utilitzava en el món antic per a parlar de l'arribada solemne de l'emperador o d'una altra personalitat important. Els cristians en el temps litúrgic que anomenem Advent ens preparem per a la vinguda de Jesucrist. Al principi d’aquest temps les lectures estan centrades en la segona vinguda de Crist.
L'actitud central de l'Advent és l’esperança; és Déu mateix qui ens convida a «preparar el camí per a la seva vinguda». La fi del món i l’adveniment del Senyor formen part de la nostra fe. Quan en la Bíblia «es parla de la fi del món, la paraula “món” no es refereix primàriament al cosmos físic, sinó al món humà, a la història de l'home. Aquesta manera de parlar indica que aquest món arribarà a un final volgut i realitzat per Déu» (Ratzinger, Introducció al cristianisme, 264).
"El final de la història ha arribat ja a nosaltres i la renovació del món està ja decidida de manera irrevocable i fins i tot d'alguna manera real està ja anticipada en aquest món” (LG 48). I diu el Catecisme: “El dia del Judici, al final del món, Crist vindrà en la glòria per a dur a terme el triomf definitiu del bé sobre el mal que, com el blat i la cugula, hauran crescut junts en el curs de la història” (CEC 681).
