Un equip de professionals especialitzats en el trasllat d’obres d’art s’ha encarregat d’extreure el frontal d’altar del Museu Històric del temple a través d’una de les balconades situades a la façana principal i amb l’ajuda d’un elevador. L’obra s’ha traslladat en el seu estat d’exposició habitual i dins la seva vitrina
en una operació modèlica.
Morata-Madeu, empresa especialitzada en conservació i restauració de teixits, ha estat la seleccionada per a dur a terme la restauració total del frontal florentí. El procés té una durada prevista de set mesos i inclou el tractament de neteja superficial i mecànica de l’obra, la correcció de deformacions, la consolidació de les parts malmeses i subjecció de fils solts, com també la protecció del revers i la presentació de la peça en el seu bastidor.
Un cop realitzades aquestes tasques, el frontal tornarà a la Seu de Manresa amb una ubicació renovada: la capella de la Mare de Déu de Lurdes, que s’habilitarà com a nou espai expositiu. L’elecció d’aquest emplaçament es deu al fet que compleix els requisits necessaris perquè el teixit s’hi pugui exposar
garantint-ne l’òptima conservació, ja que el sol no hi toca directament i no custodia cap bé moble de valor extraordinari.
El projecte de restauració i reubicació del frontal florentí, d’una gran envergadura i que comporta la implicació dels màxims especialistes del país en cada un dels camps d’acció, es fa en el marc del programa «Temps de gòtic» promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació La Caixa. El pressupost previst per a totes les intervencions és de 125.000 €.
L’objectiu és presentar l’obra restaurada l’any 2022, data en què se celebraran 700 anys de la signatura del contracte amb Berenguer de Montagut per a construir el temple de Santa Maria de la Seu.
El frontal florentí
El “Frontal de la Passió”, conegut popularment com a “Frontal Florentí” és una peça cabdal del gòtic a nivell mundial, obra del brodador Geri di Lapo. L’any 1357 Ramon Saera, una de les personalitats manresanes més importants del segle XIV, la deixà en herència a la Basílica Santa Maria de la Seu de Manresa, tal i com consta en el seu testament fet el 24 de novembre de 1357 i conservat a l’Arxiu del Museu Comarcal.
L’obra es pot anomenar tècnicament “pintura a l’agulla” i està realitzada amb sedes policromes, fils d’or i de plata sobre una tela on hi ha pintat el disseny. Aquesta tècnica, que es fa a base de puntades minúscules, permet crear llums i ombres molt precises i, en el cas del Frontal Florentí, la perfecció tècnica és inigualable.
La peça fa 90 cm d’alçada i 333cm d’amplada. A la part central hi ha representada la Crucifixió i les dues parts laterals estan dividides en nou registres disposats de tres en tres en tres fileres. A la part esquerra s’hi representen les Esposalles de Maria, l’Anunciació, la Visitació, el Naixement de Jesús, l’Adoració dels reis, la Fugida a Egipte, la presentació al Temple, Jesús entre els Doctors i l’Expulsió del Temple. A la part lateral dreta hi trobem l’Entrada de Jesús a Jerusalem, El Sant Sopar, l’Oració a l’Hort, El bes de Judes, Jesús davant Caifàs, la Flagel·lació, El Camí del Calvari, la Resurrecció i la Davallada als Inferns.
La ubicació del Frontal ha canviat al llarg dels anys: el 1888 va anar a l’Exposició Universal de Barcelona i tot seguit va passar a formar part del fons del Museu Episcopal de Vic. L’any 1901 va tornar a Manresa per a l’Exposició General Manresana. El 1929 s’exposà a l’Exposición Internacional de Barcelona. Durant la Guerra Civil espanyola el Comitè de defensa del patrimoni artístic el va amagar a la Cova de Manresa i l’any 1938 a Dardius. Finalment i fins avui, l’obra ha estat exposada al Museu Històric de la Seu, ubicat en una galeria situada a la part superior de l’atri del temple en una vitrina de fusta.
El 20 de desembre de l’any 2017, la Seu de Manresa va encarregar un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya per avaluar l’estat de conservació del Frontal. La diagnosi subratllava la fragilitat de l’estat de l’obra ja que presenta deformacions, taques de cera (degudes al seu ús en oficis litúrgics), oxidació de fils, fissures i pèrdua de brodat entre moltes altres observacions que n’alteren l’estabilitat. A partir d’avui, totes aquestes imperfeccions es corregiran amb la intervenció de conservació-restauració que ja ha començat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i, en paral·lel, s’adequarà la capella escollida per exposar aquesta joia artística i patrimonial.
