Havia arribat el dia tan esperat, el recés que amb la mateixa dosi d’il·lusió i d’incertesa havíem estat preparant. Després de més d’un any, per fi ens podíem retrobar tots junts per celebrar la Pentecosta! El dissabte 22 de maig, els germans de la Renovació Carismàtica Catòlica de Catalunya ens vam reunir a la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa per celebrar amb un dia d’antelació la vinguda de l’Esperit Sant. Només ens calien les mirades entre nosaltres en saludar-nos per a sentir l’alegria del cor. Déu mateix havia fet possible aquesta trobada i ens havia cridat. La resposta: un autocar ple des de Barcelona i molts germans en transport individual, fins a un total de més de 170 persones entre nens (que van tenir el seu recés a part), joves, adults i grans. Tot el poble de la renovació junt per lloar Déu.
Vam començar la jornada amb una lloança forta, sense presses. Primer amb cants animats de festa per treure la vergonya, que ens van ajudar a arribar després a una pregària profunda, a parlar amb Déu i a escoltar-lo. El Senyor ens va regalar dues cites en què ens va parlar de canviar el vestit de pena pel de la glòria de Déu, a aixecar-nos, a caminar sota la seva protecció i a donar testimoni a tothom (cf. Ba 5, 1-9), com també a trencar els ídols que ens podíem haver creat substituint el mateix Déu, i ens convidava a refer l’aliança amb ell (cf 2Cr 23,15ss). Des de bon començament vam demanar que l’Esperit Sant ens acompanyés, no sols durant el dia, sinó que realment fos una força renovadora, transformadora, per a poder ser testimonis del gran amor de Déu i de les seves meravelles enmig del nostre món. El matí va continuar amb l’eucaristia, centre de la nostra fe, presidida pel consiliari de la renovació de la diòcesi de Barcelona, el P. Manuel Pérez. Durant l’homilia ens va recordar que no ens havíem aplegat només per passar un dia de goig, sinó per demanar a l’Esperit Sant que ens donés la força necessària per a caminar per sempre amb Déu, malgrat les dificultats que trobarem. Al final de l’eucaristia vam fer l’efusió de l’Esperit, pregant un per un (primer sobre els germans nous i després sobre la resta), demanant una nova Pentecosta, demanant que es renovessin en nosaltres les promeses del baptisme, que la gràcia de Déu es manifestés amb els seus dons. Així va arribar l’hora de dinar. La majoria vam poder gaudir dels voltants de la basílica, ja que portàvem el dinar de casa. Va ser una estona per a compartir entre nosaltres a l’aire lliure.
La tarda la vam emprar a continuar lloant Déu per tot el que és, amb l’adoració eucarística. Va ser un moment de moltes paraules, el Senyor va parlar a través dels germans convidant-nos a la confessió, a deixar les nostres motxilles pesades per omplir- les de llum, de la seva misericòrdia. El Senyor va obrar durant tot el dia, i amb tota seguretat que ho continua fent. Que l’Esperit Sant sigui el nostre guia, que no ens cansem mai de demanar la gràcia de ser renovats i la força necessària per a compartir aquest regal tan gran que se’ns ha donat.
Crònica de l’Equip Regional de la Renovació Carismàtica Catòlica de Catalunya