Picanyol és el creador del conegudíssim personatge del món del còmic Ot, el bruixot, de les planes de la revista Cavall Fort, un mag amb una bondadosa innocència que es revolta contra qualsevol injustícia i fa servir els seus dots d’encantament per a intentar d’arreglar el món.
Convé de destacar que Picanyol és autor de les il·lustracions d’històries de la Bíblia per a nens (tant en format pel·lícules de dibuixos animats en DVD com en format paper), publicacions que es van escampar internacionalment gràcies a les edicions en moltes llengües. La versió italiana de La mia prima Bibbia a fumetti («La meva primera Bíblia en còmics»), de la casa Mondadori, duu un pròleg del cardenal Gianfranco Ravasi, i altres editorials catòliques (però també anglicanes, protestants i ortodoxes) en van fer edicions traduïdes a moltes altres llengües (francès, anglès, eslovè, castellà...). Més tard il·lustrà àlbums de les vides de sant Francesc d’Assís, de sant Ignasi de Loiola, i de les paràboles i miracles de Jesús, dels salms, etc.
El seu estil de dibuix és representatiu de l’anomenada «línia clara», de traç segur, net i polit, sobri. A destacar el seu enginy, la seva imaginació en la recerca de temes per a les seves historietes il·lustrades, el seu humor blanc, el seu candor. També va adaptar al còmic rondalles populars, i una part notable de la seva producció són els quaderns de jocs visuals i d’entreteniment per a nens, els Otijocs i els Picajocs.
La vida d’en Josep Lluís no ha estat gens fàcil. L’any 2012 va publicar unes memòries amb el títol Històries d’una pensió. Preus barats i plats plens (editorial Barcanova), que fa referència a la fonda-pensió que la seva mare regentava a Moià, un volum molt llegidor en què es combinen el gaudi i la reflexió, amb moments d’hilaritat i moments de transcendència i en què l’autor s’encara, amb franquesa, a una trasbalsadora circumstància que de petit va marcar-lo.
Josep Lluís M. Picanyol, amb gran talent per a l’art, era un bon creient, amb una senzillesa i humilitat encantadora. Li agradava, juntament amb la seva esposa Rosa Maria, de participar en les trobades diocesanes i justament ara havia començat a publicar uns dibuixos il·lustratius de vides de sants en el nostre FULL DIOCESÀ.
Que al cel s’hagi trobat amb el Pare i amb tots els sants que va plasmar en les seves il·lustracions.
Carles Riera, prevere
