A Catalunya és tradició que, per Pasqua, el padrí regali una mona de Pasqua al seu fillol. Tradicionalment, a la mona, hi havia ous durs que més endavant van passar a ser de xocolata. L'origen de l’ou de Pasqua té diferents versions, però totes coincideixen que és una tradició relacionada amb la fertilitat, la nova vida i la resurrecció.
Segons una versió, en l’Edat Mitjana, durant la Quaresma, no estava permès de menjar ous, però les gallines continuaven ponent-ne; així, doncs, al final de la Quaresma es pintaven i es regalaven els ous. L’ou simbolitzava la llosa que tancava la tomba de Crist, que es va obrir miraculosament el diumenge de Pasqua.
Segons una altra tradició, després de la mort i resurrecció de Jesús, Maria Magdalena va anar a evangelitzar al sud de França. Passant per Roma va tenir una trobada amb Tiberi, l’emperador. En aquesta visita Maria Magdalena va anunciar a Tiberi que Jesús havia ressuscitat. Tiberi, incrèdul, se’n va riure i li va dir que era tan probable que un home ressuscités com que l’ou de color blanc que en aquell moment portava a la mà Maria Magdalena es tornés de color vermell. En aquell mateix moment l’ou es tornà vermell i l'ou de Pasqua passà a representar la resurrecció de Jesucrist. Encara actualment en moltes esglésies ortodoxes el dia de Pasqua regalen ous pintats de color vermell.
Per tant, queda clar que el més important de la mona, que petits i grans gaudim tant menjant-la, és l’ou de Pasqua.