Aquest mes de gener, en el recés mensual de preveres i diaques, Sara Martí Gomila va parlar-nos de Jesús. I va teixir amb una senzillesa profunda una interessant relació entre la persona i la societat dels nostres dies amb Jesucrist, Mestre i Senyor.
La Sara és de casa nostra. Amb tota la seva família arrelada a Castellfollit del Boix, va cursar la Diplomatura en Teologia a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic. Té fet el Magisteri i és professora de Religió a Granollers. És membre de la Comunitat de Santa Maria de Togores (Can Puiggener, Sabadell).
Constatà en iniciar la reflexió que, «llegint entre línies i analitzant els moviments de la nostra societat occidental, resulta evident que la direcció que hem emprès des de fa temps és generalment oposada a la proposta de vida humana que ens fa Jesús».
Seguidament va fer un repàs, segons la seva percepció, de les característiques de la nostra societat:
• increment del consum, una mena de materialisme consumista impersonal;
• individualisme creixent;
• aburgesament social;
• incidència dels jocs virtuals que acaben confonent els infants, així com una incidència de les noves xarxes socials;
• cultura d’una falsa alegria i superficialitat;
• manca de capacitat per a adonar-se de la bellesa i dificultat per a fer-se preguntes;
• una tristesa general, molts cops dissimulada;
• Solitud, també entre els joves, com a teló de fons;
• Déu ja no forma part de l’escenari humà.
I, enmig d’aquest teló de fons, la vida de les persones i Déu que és comunió. Jesús surt del Pare i ve al món. S’empobreix per enriquir-nos. La plenitud la trobarem en ell, si ens abandonem a la seva lógica. Els sants ens ensenyen aquest camí de sezillesa que ens ve donat per Jesucrist, camí de redempció.
La proposta de Jesús ens obre la porta a la vida espiritual: «naixeran rius d’aigua viva en els qui creuen en ell». El Mestre de Natzaret ens vol rics davant de Déu i no davant dels homes.
Reflexionant sobre la solitud, valora l’amistat humana. Descansa i viu a Natzaret amb la consciència de no estar mai sol. A nosaltres ens ha dit amics i no pas servents. I l’amistat autèntica es dóna quan dos s’alegren d’acollir un tercer, trencant tota mena d’exclusivisme.
La ponent va assenyalar que la pèrdua de Déu va creant escletxes de desestructuració social. Es perdona menys i l’amistat esdevé a vegades un pur entreteniment egoísta. Jesús sabia que estava amb el Pare i el Pare amb ell encara que estigués físicament sol.
La confiança en Déu ens porta a viure l’hospitalitat. Lliurant-nos i servint l’altre hostatgem Déu en el cor. I, potser sense saber-ho, acollim àngels. El Senyor Jesús només es posa tens i fins tot agressiu davant la hipocresia, la poca seriositat i l’arrogància, indicant-nos així el camí de la senzillesa i transparència dels infants.
Quan Jesús té una trobada amb algú, el món s’atura. El seu desig és la llibertat, la joia i la salut de la persona. I té una predilecció pels més desfavorits. Quin missatge més transformador per a la cultura utilitarista dels nostres dies!
Jesús: l’home de la profunda alegria, que transforma les llàgrimes en consol. No té por, és discret i senzill. Sempre defugint la recerca d’èxit i no espantant-se davant el fracàs.
Aquests camins de senzilles i pobresa ens donen pistes per a obrirnos a la gràcia de Déu. Deixem-nos mirar per Jesucrist!
Agraïm a Sara Martí aquesta bella descripció personal del Crist viu i ressuscitat que ens crida en els nostres dies a mirar amb estimació profunda les persones i a escoltar allò que batega en el seus cors. Uns bons indicadors per a reflexionar sobre Jesús en els grups sinodals de la diòcesi.
Es pot veure la xerrada aquí.