Una ullada al primer Nadal de la història
Com els va tocar de viure a Josep i Maria aquell primer Nadal? Segons ens ho presenta el relat evangèlic (Lc 2,1-7) no el van pas poder viure de manera plàcida i tranquil·la: un edicte de l'emperador manà de fer el cens de tot l'imperi. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. A Josep, com a descendent que era de la família de David, li tocà d'inscriure's al poble de Betlem, juntament amb Maria, amb qui estava unit per acord matrimonial. Maria estava esperant el naixement d'un fill.
Quin enrenou! Quin tragí! Quantes incerteses per a Maria i Josep en emprendre aquell llarg viatge en les condicions pròpies d'aquell temps! I molt a prop ja de néixer el fill.
La confiança de Josep i Maria
A Maria: «No tinguis por, Maria, Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim» (Lc 1,30-32).
A Josep: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria com a esposa a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús» (Mt 1,20-21).
Nadal, doncs, tant per a Josep com per a Maria, fou un misteri de fe. Compte! Ací la paraula misteri no significa pas quelcom secret i ocult; quelcom que resulta difícil i fins i tot impossible d'entendre, sinó que significa una realitat mitjançant la qual Déu es manifesta, es revela i, amb el seu gran amor, es fa més proper a la nostra vida.
Malgrat el Covid-19 els qui creiem en Jesús, el Crist, i maldem per seguir-lo, no podem pas renunciar a viure i a celebrar el Nadal. Recordem que vivint-lo i celebrant-lo viurem i celebrarem un misteri de fe. Fou així com Maria i Josep visqueren i celebraren el primer Nadal. I és així com enguany ens cal viure'l i celebrar-lo també nosaltres.
I què em convida a viure i a celebrar el misteri de Nadal? L'evangeli de sant Joan ho resumeix així: «Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna» (Jn 3,16).
La definició més breu i alhora més profunda que s'ha donat sobre Déu és aquesta: «"Déu és amor» (1Jn 4,8.16). I ens ha donat prova del seu gran amor donant-nos el que ell més estima: el seu propi Fill.
En aquesta festa del Nadal en cal recordar també que Jesús, el naixement del qual celebrem, digué, ja gran, amb tota veritat: «Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida» (Jn 8,12).
És un fet que l'actual pandèmia enfosqueix les nostres vides i ens omple d'incertesa. Aquest Nadal, doncs, ens convida a acostar-nos, amb les nostres foscors i incerteses, a Jesús. Ell, com a llum del món, pot i desitja il·luminar-nos i encoratjar-nos. Ens pot ajudar a apropar-nos-hi i a confiar en ell aquesta pregària senzilla i amarada tota ella d'evangeli:
És Jesús, el Senyor, qui ara em diu: —No tinguis por!. Tingues coratge!. Encara no et fies de mi? —Jo sempre estic en tu! —Jo no t'he deixat ni et deixaré mai! —Confia en mi! —Agafa't ben fort a la meva mà i continua el teu camí amb generositat i esperança!
Compte! El què i el com ho celebrem
Ben segur que algú pensarà i fins i tot potser dirà: podem ben celebrar el Nadal enmig d'aquesta tan greu pandèmia que comporta tantes i tan desastroses conseqüències! Des de la fe, és tan gran el misteri que Nadal ens convida a viure i a celebrar que no podem permetre que un virus, per potent i encomanadís que sigui, ens impedeixi de viure'l i celebrar-lo.
La festa del Nadal pot anar, i de fet hi va, acompanyat d'una colla de costums i tradicions granment entranyables: fer el pessebre, el tió, trobades i àpats familiars, representacions dels Pastorets, els pessebres vivents, la rebuda dels Reis...
Viure el QUÈ celebrem en el Nadal és irrenunciable per a un veritable cristià. En canvi, el COM ho celebrem, el Covid-19 ens ho condiciona i limita en alguns o molts aspectes. Però, malgrat tot, ens cal assegurar de viure el QUÈ celebrem. Si ho fem i ho fem de cor, ben segur que la nostra fe en sortirà enfortida.
Jaume Campalans i Serradell, prev.