«Som a Ruanda per testimoniar la presència de Jesús en l'Eucaristia »
Com va néixer la seva vocació?
Doncs, ben joveneta, entre els catorze i quinze anys, en la catequesi, un sacerdot ens explicava com Jesús és present i viu en el sagrari i ens estima. Ens estimulava a fer-li algunes visites i a parlar-li com a un amic i que l´escoltéssim. Jo, molt aviat, em vaig aficionar a fer-hi una visita diària. Vaig començar de sentir-lo com un amic que m'estimava. Vaig veure que havia de correspondre a aquest amor i em vaig sentir impulsada a lliurar-li tota la meva vida. A dinou anys vaig professar al convent de les Germanes Serventes del Sagrat Cor de Jesús a Vic.
Com es que va decidir ser missionera?
Penso que tota la meva vida de religiosa ja he sigut missionera al meu país: en totes les escoles on vaig treballar de professora em lliurava tota jo a la joventut; em desfeia per acostar-los a Jesús. Això m´omplia l’ànima En arribar a cinquanta-sis anys vaig notar que les forces minvaven i la salut no em responia. Vaig haver-ho de deixar tot. Vaig haver-me de plantejar un altre camí: necessitava oració, molta oració, silenci, recolliment, fugir d'aquesta vida massa agitada. El lloc més adequat va ser el monestir de les Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament de Vic. Aquí podía viure novament en plenitud . La meva vida ja tornava a tenir sentit. Al cap d'uns quants anys, en aquest monestir es va necessitar una religiosa per a anar a fundar a Ruanda. I aquí sóc. Els camins de Déu són inescrutables!
Com és la vida conventual a Ruanda?
És tot un altre món. És un país molt bonic, amb una gent molt agradable. Hi ha molta pobresa i al monestir també s’hi nota.
Quina tasca o projectes fa en el seu convent?
Hem fundat a Ruanda per testimoniar la presència de Jesús en l'Eucaristia segons el nostre carisma. Aquest és el nostre treball. Des del día 20 de juliol del 2010 tenim l’exposició del Santíssim les vint-i-quatre hores del dia a la nostra capella i les germanes estem en contínua adoració, per torns.
Les col·lectes com la del Domund són imprescindibles avui?
Crec que les col·lectes, sobretot quan es tracta de les missions, són una cosa molt agradable a Déu i necessària per a ajudar tanta gent que no tenen ni aigua potable per a beure.
