El text de l'encíclica va ser signat a Assís, el dissabte 3 d'octubre, després de la celebració de l'eucaristia presidida pel papa Francesc amb la comunitat franciscana. Aquesta encíclica segueix les anteriors signades per Francesc: «Lumen fidei», sobre la fe, publicada el 29 de juny del 2013, i «Laudato sí», sobre la cura de la casa comuna, publicada el 24 de maig del 2015.
Quins són els grans ideals, però també els camins concrets a recórrer per als qui volen construir un món més just i fratern en les seves relacions quotidianes, en la vida social, en la política i en les institucions? Aquesta és la pregunta a la qual pretén respondre, principalment, «Fratelli tutti»: el Papa la defineix com una «encíclica social» que pren el seu títol de les «Admonicions» de sant Francesc d'Assís. L'encíclica vol promoure una aspiració mundial a la fraternitat i l'amistat social, a partir d'una pertinença comuna a la família humana, del fet de reconèixer-nos com a germans perquè som fills d'un sol Creador, tots en la mateixa barca i, per tant, necessitats de prendre consciència que en un món globalitzat i interconnectat només podem salvar-nos junts.
La fraternitat ha de promoure's no sols amb paraules sinó amb fets. Fets que es concretin en la «millor política», aquella que no està subjecta als interessos de les finances, sinó al servei del bé comú, capaç de posar al bell mig de la dignitat de cada ésser humà i assegurar el treball a tots, perquè cadascú pugui desenvolupar les seves pròpies capacitats. Una política que, lluny dels populismes, sàpiga trobar solucions al que atempta contra els drets humans fonamentals i que vagi adreçadaa eliminar definitivament la fam i el tràfic de persones. Al mateix temps, subratlla que un món més just s'aconsegueix promovent la pau, que no és únicament l'absència de guerra, sinó una veritable obra «artesanal» que ens implica a tots.
També és fort el rebuig de la pena de mort, definida com a «inadmissible» perquè «sempre serà un crim matar un home», i central és la crida al perdó, connectada al concepte de memòria i justícia: perdonar no significa oblidar —escriu el Pontífex— ni renunciar a defensar els propis drets per a salvaguardar la pròpia dignitat, un do de Déu.
No a la cultura dels murs
En el primer capítol, «Les ombres d’un món tancat», el document se centra en les nombroses distorsions de l’època contemporània: la manipulació i la deformació de conceptes com a democràcia, llibertat o justícia; la pèrdua del sentit social i de la història; l’egoisme i la falta d’interès pel bé comú; la prevalença d’una lògica de mercat basada en el lucre i la cultura del rebuig; la desocupació, el racisme, la pobresa; la desigualtat de drets i les seves aberracions, com l’esclavitud, el tràfic de persones, les dones sotmeses i després obligades a avortar, i el tràfic d’òrgans. Es tracta de problemes globals que requereixen accions globals —emfatitza el Papa—, donant l’alarma també contra una «cultura dels murs» que afavoreix la proliferació de màfies, alimentades per la por i la solitud. A més, avui dia hi ha una deterioració de l’ètica a la qual contribueixen, en certa manera, els mitjans de comunicació de masses. A totes aquestes ombres, el Papa hi contraposa la figura del Bon Samarità.
L’ètica, el mercat, les Nacions Unides
Una societat fraternal serà aquella que promogui l’educació per al diàleg amb la finalitat de derrotar el «virus de l’individualisme radical», a partir de la tutela de la família i del respecte per la seva «missió educativa primària i imprescindible». Dos són, en particular, els «instruments» per a aconseguir aquest tipus de societat: la benevolència, és a dir, el desig concret del bé de l’altre, i la solidaritat, que s’ocupa de la fragilitat i s’expressa en el servei a les persones i no a les ideologies, lluitant contra la pobresa i la desigualtat. El dret a viure amb dignitat no pot ser negat a ningú —diu Francesc—, independentment d’on hagi nascut. Des d’aquest punt de vista, el Papa recorda també que cal pensar en «una ètica de les relacions internacionals», perquè tot país és també de l’estranger i els béns d'un territori no poden ser negats als necessitats que vénen d’un altre lloc.
«El mercat sol no ho resol tot»: els «estralls» provocats per l’especulació financera ho han demostrat, segons el Papa, que també reclama una reforma de les Nacions Unides. Enfront del predomini de la dimensió econòmica que anul·la el poder de l’Estat individual, de fet, la tasca de les Nacions Unides serà la de donar substància al concepte de «família de les nacions» treballant pel bé comú.
Pau i perdó
Lligat a la pau hi ha el perdó: cal estimar tothom sense excepció, diu l’encíclica, «però estimar un opressor no és consentir que continuï així; tampoc no és fer-li pensar que el que ell fa és acceptable». És més: els qui sofreixen la injustícia han de defensar amb fermesa els seus drets per tal de salvaguardar la seva dignitat, un do de Déu.
La llibertat religiosa
En el vuitè i últim capítol, el Pontífex s’ocupa de «les religions al servei de la fraternitat en el món» i reitera que la violència no troba fonament en les conviccions religioses, sinó en les seves deformacions. L’encíclia es conclou amb la memòria del beat Carles de Foucauld, germà universal.
