La mort de les persones que tenim a prop ens pren un tros de nosaltres mateixos. La mort ens trenca.
Tant és que sigui la mort d’algú ja gran que ha pogut viure una llarga vida, o la mort ja tristament esperada d’un malalt, o la mort sobtada que agredeix de cop, sense avisar. Sempre, quan mor algú que tenim a prop, algú que estimem, perdem un tros de la nostra vida mateixa. I ens preguntem: ¿Què hem de fer, com podem viure aquesta realitat tan dolorosa?
- es prohibeixen les vetlles del difunt;
- es posposen totes les celebracions cultuals fins a la fi de la pandèmia, sense perjudici del següent punt
- la comitiva per a l’enterrament o comiat es restringeix a un màxim de tres persones a més del celebrant (mossèn)
- en qualsevol cas caldrà mantenir la distància d’entre un i dos metres de distància entre les persones
- poden demanar al mossèn que els acompanyi en l'acte d'enterrament al cementiri.
- es poden demanar intencions de misses per l'etern descans del difunt. Els mossens continuen celebrant missa cada dia; encara que ho fan sense presència del poble de Déu.
- quan sigui possible, se celebrarà un funeral pels difunts, de la manera que al seu moment es consideri més oportú.
Descarregar la pregària per un difunt aquí.
Així mateix, podeu trobar, aquí, les mesures complementàries per a la prevenció i el control de la infecció pel coronavirus en l’àmbit funerari, publicades per la Conselleria de Justícia.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, acompanya en el dolor a totes les persones de la diòcesi que han tingut la pèrdua d'una persona estimada
«Desitjo acostar-me a vosaltres en aquest moment tan dolorós, amb motiu de la mort d’una persona estimada.
La ferida que produeix al nostre cor la mort d’una persona estimada és sempre molt forta, tingui l’edat que tingui. Vosaltres esteu ara vivint aquest dolor. I jo voldria, en nom de tota l’Església de Vic, de tots els qui creiem en Jesús, ser ben al costat vostre, per dir-vos que, enmig del dolor, val la pena viure també la crida a l’esperança que ens ve de la nostra fe. Déu és aquí, acompanyant-vos, donant-vos la mà en aquest moment. Jesús ha vingut perquè tinguem vida abundant i eterna.
Desitjo de tot cor que us pugui ajudar i us doni força i pau en aquests moments, amb una salutació ben cordial».
† Romà Casanova
Bisbe de Vic
L'esperança de la vida eterna
Nosaltres, els cristians, creiem que l’últim horitzó de la vida humana no és la mort, no és el no-res. Sinó que és trobar-se amb Déu, amb la Vida plena de Déu, amb el seu Amor sense fronteres.
Davant la mort, el millor que podem fer és mirar cap a Jesús. Ell va ser fidel a l’amor de Déu fins a morir en una creu. I nosaltres, contemplant-lo a ell allà clavat, ens sentim cridats a afirmar, amb tota la fe, que aquella vida tan valuosa no va quedar definitivament destruïda. Nosaltres afirmem que Jesús viu per sempre, en la vida plena i eterna de Déu. I com ell, nosaltres també esperem viure aquesta vida.
Certament que no sabem gens com serà, aquesta vida que esperem. Però sí que sabem que, si caminem per aquest món units a Jesús, i amb ganes d’estimar tal com ell va estimar, estem cridats a compartir aquesta vida seva. La nostra fe és aquesta: que, més enllà d’aquest món, cadascú de nosaltres, la nostra mateixa persona, continuarem vivint, però en una vida diferent, i en la qual no hi haurà ni dolor ni mal ni mort. Viurem la vida de Jesús, la vida de Déu.