La glossa setmanal del senyor Bisbe

Una realitat que no para de sorprendre’ns és el degoteig continu de persones —majoritàriament joves— que demanen el baptisme. Certament que el nombre, ara per ara, és poc significatiu, comparat amb la multitud d’infants i joves que no han rebut els sagraments de la iniciació cristiana. L’apostasia silenciosa fa que, per a molts, Crist sigui un desconegut i que l’Església sigui mirada com una institució aliena a la realitat humana.

En una societat que sovint desconeix Crist, els joves que demanen el baptis me són un signe d’esperança

Tanmateix, enmig d’aquesta manca de llum, hi ha el cor humà. Mn. Jacint Verdaguer diu en un dels seus poemes: «Lo cor de l’home és una mar: / tot l’univers no l’ompliria.» Encara que, per als qui viuen enmig del remolí d’una societat materialista i hedonista sembli impossible, hi ha individus que deixen que del seu cor brollin els interrogants que menen a la recerca del sentit de l’existència. D’entre aquests sorgeixen els qui es troben amb el fet de Crist i de la seva Església i, com a conseqüència, truquen a les portes de les nostres parròquies i comunitats.

El Concili Vaticà II va establir: «S’ha de restaurar el catecumenat d’adults, distribuït en diversos graus [...]; d’aquesta manera, el temps del catecumenat, destinat a la convenient formació, es podrà santificar amb ritus sagrats, celebrats en moments successius» (SC, 64). Certament que en els anys seixanta del segle passat aquesta afirmació semblava quelcom innecessari en les nostres Esglésies, però el pas dels anys ha manifestat clarament la força profètica d’aquesta intuïció conciliar.

Al nostre bisbat tenim erigit, fa més de vint anys, el «catecumenat» com una institució que té la missió d’acollir i acompanyar tots aquells adults que demanen els sagraments de la iniciació cristiana: el baptisme, la confir mació i l’Eucaristia. Resta clar —com ja indica el decret conciliar— que el catecumenat és el «temps» en què la persona es va obrint paulatinament al misteri cristià, per mitjà de la catequesi, la pregària, les experiències eclesials i l’acolliment de la comunitat eclesial.

Tenim al davant, doncs, un gran repte: acollir i acompanyar els qui, esdevenint catecúmens, s’incorporen a l’Església. Per aquesta raó, hem programat una matinal sobre el tema del catecumenat per al pròxim dia 29 d’octubre, al nostre Seminari. És bo formar-nos per a afrontar el millor possible la nova normalitat que és el catecumenat per als qui, fent una opció per Crist, volen ser membres de l’Església catòlica.