Sant Domènec de Vic

Aquest convent forma part del claustre i església de Sant Domènec, situats a l'eixample barroc de la ciutat dels segles XVI i XVII, fent circumval·lació a les muralles.

El convent i el claustre primitius són de 1723, obra de Josep Moretó, arquitecte, i Jacint Moretó, escultor. Ha sofert diverses reformes i la seva utilització ha estat molt variada. Entre altres fou col·legi de monges, banys públics, jutjat de primera instància (1834) i caserna (1875). Durant la restauració de la Catedral al segle XVIII s'hi traslladà el capítol de Sant Domènec i amb la invasió napoleònica fou de les poques esglésies que quedaren obertes. Actualment, després de la restauració de l'arquitecte Lluís Nadal (1979), és seu de l'Escola d'Arts i Oficis.

La història del claustre i el pou va unida a la del convent.

L'any 1654 el Bisbe Francesc Crespí determina construir l'església, les obres de la qual es van començar el 1658. Hi hagué una confraria de blanquers, aluders, guanters, tiranters i pergaminers que feren esculpir un retaule el 1694. Al s.XVIII durant la restauració de la Catedral es traslladà el capitol a Sant Doménec. Durant la invasió napoleònica fou de les poques esglésies que quedaren obertes. El 1875 fou destinat a caserna el 1834 s'hi instal·là una exposició artística i arqueològica.

Aquesta obra fou dirigida per Josep Morató en l'antic barri del Prat en el sector fora muralla.