Santa Maria de Folgueroles

Fou bastida a mitjans de segle XI (1060). Al segle XIII s'hi afegí un atri que més tard s'ajuntà a la nau. En època barroca es bastí la façana de ponent al mateix temps que s'aixecà la volta i el campanar d'espadanya, d'unes dimensions poc freqüents. Fins a la guerra del 1936 gaudia d'uns sarcòfags d'estil gòtic adossats a la façana, sota uns arcosolis. Durant aquesta guerra es va destruir també la portalada, ja que l'església es va convertir en garatge. Anys més tard es va reconstruir sense respectar la tipologia ni el color de la pedra de la resta de l'edifici. Aquestes obres foren dirigides per C. Pallàs, arquitecte de la Diputació. Es va perdre també el retaule d'altar obrat vers 1735 per S. Pujol. Fins l'any 1884, la part davantera fou ocupada pel fossar que després passà a ocupar la part esquerra i posterior de l'església, i ja al segle XX se suprimí del tot.