La glossa setmanal del senyor Bisbe

El Dicasteri per a la Doctrina de la Fe de la Santa Seu ha lliurat una nota doctrinal, titulada Mater populi fidelis, en què vol ajudar a entendre més correctament la devoció i estima a la Mare de Déu. És evident que tot el misteri de Maria de Natzaret està íntimament unit al seu Fill, el nostre Salvador. Aquella expressió tan catòlica que diu de Maria nunquam satis té la seva veritat, però no hem d’oblidar que tot en ella i, per tant, en la nostra devoció, ha de ser referit al misteri de la redempació de la humanitat en Crist. Tot el misteri de salvació brolla de l’amor misericordiós de Déu a favor del llinatge humà. Hem de tenir ben clar que santa Maria no ens aparta mai de la comunió de l’Església, perquè és la Mare del poble fidel.

Tot el misteri de Maria de Natzaret està íntimament unit al seu Fill, el nostre Salvador

En Maria de Natzaret és clar el seu paper de cooperadora en l’obra de la gràcia a favor dels homes. Es fa palès en el moment de l’anunciació de l’àngel amb el seu «sí» com l’esclava del Senyor. Un altre moment on es fa palesa la presència humana al costat del Redemptor, aportant el seu sofriment, és al peu de la creu de Jesús, tal com ens ho fa present l’evangelitsta Joan. En la mateixa línia de cooperació de Maria, cal tenir també present l’escena evangèlica de les noces de Canà de Galilea. Ella, mare atenta a les necessitats, demana al seu Fill que es manifesti. En les dues escenes joàniques, Maria és anomenada «dona». L’obra redemptora és de Crist. Maria, la nova Eva, i amb ella tota persona, és cridada a cooperar-hi amb la intercessió, el servei, el sofriment, segons l’escola de sant Pau: Estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos que és l’Església (Col 1,24).

Maria és en tot el seu misteri la qui és omplerta de gràcia. L’afirmació de fe que ens fa dir que ella és immaculada, sense cap pecat, fins i tot sense el pecat original, té la seva arrel en la redempció del seu Fill, pel misteri pasqual de la seva mort i resurrecció. La nota vaticana abans esmentada afirma: «La nostra salvació és obra solament de la gràcia salvadora de Crist i no de cap altre.» I continua: «També la plenitud de gràcia de Maria existeix perquè ella la va rebre gratuïtament, abans de qualsevol acció seva, “en atenció als mèrits de Jesucrist Salvador del gènere humà”.» No oblidem mai que el misteri de Maria, com el de l’Església, s’entén molt bé amb la comparació del sol i la lluna: el sol té la llum pròpia; la lluna, tot el que té de llum és reflex de la solar.