La Cova Sant Ignasi de Manresa (Bages) és un lloc ignasià per excel·lència i referent universal del món jesuïta. Molt desconeguda per a molts, Catalonia Sacra proposa pel dissabte 25 de maig una visita guiada per conèixer aquest santuari que va ser lloc de pregària d'Ignasi de Loiola durant la seva estada a Manresa. L'activitat proposada pel Bisbat de Vic dins de la programació de l'Agenda d'Activitats Culturals d'aquest any serà guiada pel Dr. Francesc Miralpeix, un dels millors especialistes del barroc a Catalunya.
En una de les balmes característiques del paisatge manresà que té vista frontal amb la muntanya de Montserrat i de la vall del riu Cardener, diu la tradició que Sant Ignasi de Loiola va retirar-s'hi una temporada per meditar i allà va escriure els seus cèlebres Exercicis Espirituals.
Amb el pas dels anys, aquella senzilla coveta s'ha acabat convertint en l'edifici més monumental. Damunt de la roca natural s'hi va erigir un imponent santuari que es va edificar el 1759 i que s'ha convertit indiscutiblement en lloc de referència del món jesuític. La seva decoració, amb una barreja d'estils que conjunta el barroc de l'escola escultòrica manresana amb el modernisme de Josep Llimona, esdevé un tret d'identitat. El 2021, el Santuari de la Cova va transformar la seva decoració interna. S'hi va han instal·lat un conjunt de mosaics que decoren les vuit capelles laterals de l'església de la Cova de Manresa, obra de l'artista jesuïta Marko Rupnik.
Ponent/ guia: Francesc Miralpeix és professor titular d'Història de l'Art modern a la Universitat de Girona. Doctor en Història de l'art per la Universitat de Girona (Premi Extraordinari) amb una tesi sobre el pintor barroc Antoni Viladomat Manalt (1678-1755), a l'autor i època del qual ha dedicat nombroses investigacions. No obstant això, el seu centre d'interès s'ha anat diversificant en línies de recerca que l'han portat a tractar el col·leccionisme i el gust artístic de la burgesia vuitcentista, l'arquitectura catedralícia, la iconografia de la Guerra de Successió, l'escultura de la segona meitat del segle XVIII, l'estudi integral de la retaulística d'època moderna d'Andorra, la formació del museu diocesà de Girona i les seves comissions, les manifestacions d'exvots, pestes i plagues, i en els darrers anys en la destrucció i salvaguarda del patrimoni i dels béns mobles durant la Guerra Civil. Forma part de l' Institut de Recerca Històrica de la mateixa universitat i de l' Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, on porta a terme projectes de recerca i transferència per a institucions com la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de Solsona, el Museu Diocesà de la Seu d' Urgell, el Govern d' Andorra, etc. És vocal de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns Culturals del Patrimoni de la Generalitat i forma part del grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya GARB (Universitat Autònoma Barcelona, Universitat Girona). Ha estat comissariat de 13 exposicions, una de les quals, Falsos Verdaders (Museu d'Art de Girona, 2019-2020) ha rebut el premi de l'Associació de Museòlegs de Catalunya a la millor exposició de 2019-2020.
