“El campanar d'Oliba i els sostres de la catedral“
L’incendi de la catedral de Sant Pere de Vic ocorregut l’any 1936 deixà el gran edifici sense sostre. L’any 1940, en cobrir-se de nou, els responsables de les obres enginyaren un extraordinari entramat d’envanets que permeté de cobrir amb garanties un edifici tan gran, salvant les dificultats tècniques, econòmiques i materials del moment.
Passejar-se per aquesta mena de llimbs situats entre les teules i les voltes de la catedral permetrà comprendre el sistema constructiu, valorar l’enginy dels responsables, i trobar-se dins un àmbit arquitectònic sense gaires equivalents. Sens dubte, una manera ben diferent de visitar la seu episcopal vigatana.
La visita es completa amb l’ascenció al campanar romànic de la catedral. Una torre de 46 metres d’altura contruida en època del bisbe Oliba, que permet veure els teulats de la catedral des d’un altre punt de vista.
Cases d'Oliba
Des del Ripollès pirinenc fins a la conca igualadina, monestirs, canòniques, catedrals i parròquies s’escampen arreu del territori. Claustres, campanars, retaules i tota mena de tresors artístics ens parlen de la nostra història i ens donen moments de pau per al cos i l’ànima.
Al Bisbat de Vic hi ha un seguit de conjunts arquitectònics amb arrels mil·lenàries. En molts d’ells, l’empremta del bisbe i abat Oliba (971-1046) es feu notar, en ser una autoritat en uns temps fundacionals. Més enllà de la seva dimensió d’espais per al culte, aquestes esglésies son autèntics tresors: guarden els millors exemples de l’art de cada època, són testimoni de la vivència espiritual de persones i comunitats al llarg dels segles, i són llocs plaents de repòs i silenci.
Cases d’Oliba és una proposta cultural del bisbat per tal de posar en valor aquest patrimoni de manera coordinada, promocionant i facilitant la visita, oferint activitats culturals i fent visibles unes realitats històriques a vegades poc conegudes.