El tombant de la història en què ens trobem ens aboca a un canvi de paradigma. Manta vegades hem dit que això demana també un nou paradigma pastoral; una conversió personal i pastoral.
Però, com entomar aquest repte? Respondre-hi supera les forces d’una sola persona i ens implica a tots! Per això he convocat el Sínode Diocesà; en el qual tots som implicats. Cada punt de vista és important. Cal un camí de purificació i d’escolta de la veu del Senyor per a resprondre-hi generosament. Hem de donar gràcies pels qui ens han precedit, bisbes, preveres, religiosos i laics. I, alhora, discernir cadascú, des del seu moment vital, i tots plegats com Església, la crida de Jesús a tornar a tirar les xarxes. Aquesta és la comesa del Sínode.
A l’estela de segon Concili Vaticà, el Papa ens indica que “el camí de la sinodalitat és el camí que s’espera de l’Església per al tercer mil·leni”. En aquest marc, el Sínode Diocesà és el cimal de les estructures de comunió de la diòcesi. “El Sínode Diocesà, esdeveniment de gràcia en què el Poble de Déu que viu en una Església particular està convocat i s’aplega en el nom de Crist, sota la presidència del Bisbe, per discernir reptes pastorals, cercar junts camins a recórrer en la missió i cooperar activament en prendre les oportunes decisions en escolta de l’Esperit” (La sinodalitat en la vida i missió de l’Església (n. 78), de la Comissió Teològica Internacional).
El present curs d’estiu ens vol ajudar a fressar camins de sinodalitat i aprofundir en la comprensió i vivència del Sínode Diocesà.
Permeteu-me aconsellar-vos una lectura: el document La sinodalitat en la vida i missió de l’Església, de la Comissió Teològica Internacional, publicat a Documents d’Església (Agost-set 2018, n. 1092).
Agraeixo, ja des d’ara, la participació de tots; cadascú de nosaltres és un do per als altres; la presència de tots –sóc conscient que per a alguns és impossible, però el vostre desig i la vostra pregària us fa presents– és expressió que caminem i volem caminar més junts.
Romà, bisbe de Vic